Fragment extret del número 9 de la col·lecció "Conèixer el Districte de Sants-Montjuic". Els autors d'aquest volum són el periodista i escriptor Josep M. Huertas, el periodista Marc Andreu i la mestra de l'escola Sant Medir, Maria Montané, sota la direcció de Jaume Ríos.

 "(...)Amb un tarannà progressista i uns plantejaments clars de servei al barri, mossèn Amadeu Oller va dinamitzar la Bordeta de postguerra i es va guanyar la simpatia de la gent. A banda d'actes litúrgics i pastorals, el centre parroquial va impulsar la celebració de la tradicional festa de Sant Medir, va fundar un grup de teatre, una biblioteca, un servei d'assessorament jurídic, una escola parroquial i una de professional nocturna per als joves, i un full parroquial que feia de revista de barri. A més, es van començar a organitzar conferències, campaments, activitats esportives i cinefòrums. Es va crear també una cooperativa que va construir uns pisos socials estrenats el març del 1957.Mn. Amadeu Oller

Mossèn Amadeu Oller va morir el 15 de desembre de 1957, quan ja s'havien començat a construir els nous locals que una parròquia amb tanta activitat necessitava. Els seus successors, Josep M. Vidal i Aunós, Josep Bigordà i Francesc Vilamala, van mantenir una mateixa línia inequívoca, adaptada en cada cas als temps que corrien. El setembre del 1960, Sant Medir va estrenar l'actual edifici parroquial, amb un cert aire gaudinià. El seu campanar, ple de sales de reunions, era apte per a la catequesi, les reunions de la Joventut Obrera Cristiana i activitats culturals i clandestines de tot tipus.

Capdavantera en la reforma litúrgica, Sant Medir va ser la primera parròquia on es va cantar espirituals negres, amb acompanyament de guitarres. També allí, al final dels anys seixanta, va néixer el Grup de Folk, que va obrir una nova època en la cançó catalana. I s'hi van fer les primeres representacions clandestines, el 1971, de l'obra de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu "Layret, advocat dels treballadors". Mentrestant, la parròquia potenciava la construcció de més habitatges socials, aixecava l'actual poliesportiu al passatge Toledo, organitzava la festa major del barri i deixava els locals perquè hi assagés l'Orfeó de Sants. De Sant Medir va sortir la gent que va crear el Centre Socials de Sants, l'escola Proa o la Guarderia Guinbó.

Més enllà de l'àmbit estrictament parroquial i de barri, a Sant Medir es va reunir clandestinament tota mena de grups antifranquistes, s'hi van imprimir tot tipus de fulls ciclostilats i s'hi van amagar perseguits polítics de totes les tendències. La tàctica dels responsables de Sant Medir era cedir els locals de la parròquia sense esbrinar, gairebé mai, la identitat dels que s'hi reunien. Així, el 20 de novembre de 1964 Comissions Obreres de Catalunya va celebrar allí el seu acte fundacional, i el 28 de febrer de 1976 s'hi va celebrar la primera assemblea de reconstrucció de la CNT catalana.

 

L'Assemblea de Catalunya i altres partits i grups polítics que lluitaven per la democràcia també hi van trobar aixopluc. Quan, amb motiu d'alguna assemblea obrera o d'alguna vaga de fam, la policia feia acte de presència a l'església, els capellans n'impedien l'entrada invocant el Concordat entre el Vaticà i el Govern espanyol.

Amb la democràcia, Sant Medir ha mantingut viu el seu esperit social inquiet. Ha seguit acollint actes culturals, solidaris i pels drets humans. I continua essent referència i motor de la Bordeta. Tant en les reivindicacions de millora del barri com en l'aspecte lúdic i social. El carrer de Mossèn Amadeu Oller en recorda la història."

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Aquells meravellosos anys

EDIFICI D'E. INFANTIL

 

EDIFICI D'E.PRIMÀRIA I ESO