Ensenyem per a la vida

Un novembre de 2011, a Londres, Rafeef Ziadah, periodista i poetessa palestina, va recitar el seu poema “We teach life, sir” (“Nosaltres ensenyem vida, senyor”). Ella era la portaveu de la coalició palestina durant els atacs d’Israel contra Gaza. Durant  la roda de premsa, un periodista li va fer la següent pregunta: “No creu que això s’acabaria si vostès deixessin d’ensenyar als seus fills a odiar?”. Ella va escriure el poema com a resposta a aquella pregunta incòmoda. Escoltar-la, t’encongeix i al mateix temps, t’encoratja.

Les Nacions Unides ens han marcat una agenda fins el 2030 amb 17 objectius de desenvolupament sostenible. Són objectius que també encoratgen i que esdevenen indispensables per replantejar-nos la nostra relació amb el món. A més, apleguen tots els nivells, des del compromís social, l’econòmic, l’energètic, l’intel·lectual i l'emocional. És una agenda per comprometre’ns i indispensable per canviar les dinàmiques més derrotistes. 

És cert que ja portem molt de temps incorporant alguns d’aquests objectius a través del currículum i de projectes d’escola decidits i compromesos. Però volem que l’escola incorpori aquesta agenda 2030 de manera permeable i decidida. 

El lema del curs 2021-22 és el fruit de la reflexió següent: “Quin seria l’objectiu 18 que podríem incorporar a l’escola i que encaixaria en aquests ODS (“objectius de desenvolupament sostenible”) de Nacions Unides? 

L’equip docent ha trobat la resposta en el poema de Rafeef Ziadah. Nosaltres també ensenyem per a la vida. Ensenyem que no hi ha d’haver fam al món, ni pobresa. Que les desigualtats no són pròpies de la condició humana. Que tenim drets a una educació de qualitat, plena de valors i rica en la tolerància i el respecte a la diversitat. Que hem de tenir cura dels recursos naturals, racionalitzar l’energia, prendre consciència de l’estalvi innecessari. Que cal tenir cura del planeta, del seu hàbitat, dels seus recursos. Que els reptes que hi ha per endavant els farem de la mà dels altres, respectant-nos i cuidant-nos. 

Perquè nosaltres, també ensenyem per a la vida.

 

 

 

Acompanyem-nos

Ens hem proposat deixar de banda els adjectius negatius. Comencen a fer ja molta nosa aquells mots que volen fer d’aquest, un curs “complicat”, “difícil”, “incert”, “preocupant”. Ens hem proposat obviar-los i alçar la mirada, fer una reflexió i compartir-la.

Aquest any el lema no podia ser un altre que el que us presentem: Acompanyem-nos. I l’hem volgut deixar en aquest temps verbal, no tan imperativament, sinó en format crida. És un lema potent, contundent, imprescindible en aquests temps que corren. Fem-nos companyia, omplim els buits que vam deixar uns mesos enrere. Retrobem-nos. Perquè no creixem, ni aprenem, ni descobrim el món tot sols. 

I la companyia es consolida dins la mateixa classe. Hem hagut d’aprendre que allò que perjudica de manera individual repercuteix en el grup i al mateix temps a la resta de l'escola. La consciència social és la consciència de grup. Si soc responsable, ajudaré al grup. Si em cuido, cuidaré al grup. Ser company adquireix una dimensió pedagògica molt forta i, al mateix temps, molt vital.

Aquestes mirades que han pogut transmetre les ganes de tornar, d’aprendre, de retrobar-nos per damunt les mascaretes són les que tindrem ben presents al llarg del curs.

Ens cuidarem, no restarem sols, ens farem molta companyia.

 

Ens movem pel demà.

Comencem un nou curs després d’un estiu en què hem pogut descansar, prendre el sol, gaudir de les amistats, de la família. Podríem afegir uns quants tòpics i escriure també allò de “hem carregat les piles” o “s’ha fet curt per als alumnes i llarg per a les famílies”. També podríem coincidir en veure l’estiu com l’estació de la felicitat, de la festa, l’alegria. Però, sincerament, només ensenyaríem una porció molt petita de la realitat.

L’estiu també ha estat patiment, dolor, pena. I ens en fa molta, de pena, si recordem els incendis, la gran quantitat de territori cremat arreu. Si recordem la quantitat de persones que no aconsegueixen sobreviure al Mediterrani. Si pensem en el malbaratament dels recursos i els interessos polítics. Tot això també ha format part d’un estiu intens i calorós.

És per això que l’escola, juntament amb el sistema educatiu, no pot quedar-se al marge. Ens ha de servir d’exemple les generacions que reclamen solucions ja per aturar la contaminació, l’acumulació de brossa, el malbaratament alimentari, la injustícia social. L’època en la qual ens movem ha passat dels avisos de dècades enrere, a la de posem-nos-hi ja o ho perdrem tot. 

El lema d’aquest curs 2019-2020 vol que no deixem d’estar alerta, que siguem conscients que cada dia és una llavor del demà i que no podem restar immòbils. Ens hem de moure pel demà des d’avui.

 

 

Creixem tots junts

Quan al setembre obrim les portes de l’escola, ens agrada pensar que ho fem amb la mateixa il·lusió que segurament ho van fer els nostres predecessors l’any 1952. Els que hi som ara assumim amb orgull el llegat d’encomanar aquesta mateixa il·lusió a tothom que hi entra.

No sabem si serà pels somriures dels que es retroben, o per les mirades exploradores d’aquells que hi entren per primer cop, però cada vegada que comencem un curs hi ha sempre un ambient de caliu, de molta vitalitat i emoció. És, sens dubte, allò que ens distingeix i el que s’ha convertit en la nostra raó de ser: acollir tothom des de l’afecte.

Segurament, per això, l’escola va creixent sustentada per cadascun dels que en formem part, ara i abans.

“Creixem tots junts” és el lema d’un curs que, sense deixar de mirar enrere, vol contagiar-vos d’una il·lusió renovada, de l’escalf i l’entusiasme compartit. Perquè tots en formem part i només junts ho fem possible.

 

Benvinguts a un nou curs, benvinguts a la nostra escola.

JSN Pixel 2 is designed by JoomlaShine.com | powered by JSN Sun Framework