Acompanyem-nos

Ens hem proposat deixar de banda els adjectius negatius. Comencen a fer ja molta nosa aquells mots que volen fer d’aquest, un curs “complicat”, “difícil”, “incert”, “preocupant”. Ens hem proposat obviar-los i alçar la mirada, fer una reflexió i compartir-la.

Aquest any el lema no podia ser un altre que el que us presentem: Acompanyem-nos. I l’hem volgut deixar en aquest temps verbal, no tan imperativament, sinó en format crida. És un lema potent, contundent, imprescindible en aquests temps que corren. Fem-nos companyia, omplim els buits que vam deixar uns mesos enrere. Retrobem-nos. Perquè no creixem, ni aprenem, ni descobrim el món tot sols. 

I la companyia es consolida dins la mateixa classe. Hem hagut d’aprendre que allò que perjudica de manera individual repercuteix en el grup i al mateix temps a la resta de l'escola. La consciència social és la consciència de grup. Si soc responsable, ajudaré al grup. Si em cuido, cuidaré al grup. Ser company adquireix una dimensió pedagògica molt forta i, al mateix temps, molt vital.

Aquestes mirades que han pogut transmetre les ganes de tornar, d’aprendre, de retrobar-nos per damunt les mascaretes són les que tindrem ben presents al llarg del curs.

Ens cuidarem, no restarem sols, ens farem molta companyia.